Castelló -2-

Museu al aire lliure. Ripollès 1983, Al carrer Major

Carrer Major.

"Casa dels Caragols" L'edifici està ocupat per la Presidència de la Generalitat, la delegació de l'IVF, la Direcció Territorial de Justícia i Administracions Públiques, Interior, Negociat d'Associacions, Negociat d'Espectacles i Establiment Públic de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques.

Dos caragols pugen per la façana a la entrada de l'edifici.

L'actual església de Sant Agustí és el que queda de l'antic Convent dels Pares Agustins. El temple actual data del segle XVII, presentant una façana d'estil barroc

Biblioteca Municipal

Palacio de Las Aulas, la sede de la Diputación de Castellón, donde se encuentran algunos de los vestigios culturales e históricos más importantes de la provincia.

La tentación.

Autor: Juan Ripollés.

Año: 2010.

Ubicación: Plaza de las Aulas.

La escultura, donada por la Diputación Provincial a la ciudad para el Plan de Embellecimiento, formó parte de la exposición ‘Universo Urbano’ que viajó por ciudades como Estoril, París, Cannes, Valencia, Barcelona, Córdoba, Sevilla, Alicante y Madrid. La obra tiene un peso de 1.215 kilos y unas dimensiones de 3,90 x 3,50 x 1,70 metros. El autor recrea su particular visión de la Eva tentadora del paraíso con la manzana del pecado sobre una descomunal cabeza en su habitual deformación de las proporciones.

Carrer d'Enmig

Pintura a l’aire lliure, al num, 106. Vidal Serrulla. Maig 1985

El pensador.

Autor: Juan Ripollés.

Any: 2010.

Ubicació: Avinguda Rei En Jaume.

La col·locació d'aquesta escultura és una donació a la ciutat per part de l’empresa Azahar. Es tracta d'una peça de 350 quilos de bronze amb unes mesures de 2,40 x 2,20 x 1,10 metres, a més del pedestal de ferro d'un metre d'alçària. El present treball escultòric va formar part de l’exposició ‘Universo Urbano’ que va recórrer unes quantes ciutats europees com Estoril, París, Cannes, Niça o Verona, i espanyoles, entre elles València, Barcelona, Còrdova, Sevilla, Alacant i Madrid.

L'Oficina de Correus i Telègrafs, edifici acabat de construir l'any 1932. Obra dels arquitectes Demetri Ribes i Joaquim Dicenta.

L'edifici es preciós, sense dubte, però l'encant major el te aquelles temporades que l'ocupa la meva estimada Montse ...

Interior de l'edifici.

Plaça Tetuan

El Refugi Antiaeri de la plaça Tetuàn es va construir l'any 1937 per a protegir als castellonencs dels atacs aeris patits durant la Guerra Civil Espanyola. Igual que els altres 42 refugis públics i els prop de 300 privats, van acollir a milers de persones que buscaven salvar la vida durant el conflicte. Després del conflicte, molts d'ells van ser tapiats o destruïts, encara que algun d'ells ha quedat conservat fins als nostres dies.

En els anys 50 del passat segle va ser restaurat en part, però no ha sigut fins a 2018 quan s'ha habilitat com a espai museístic dins del MUCC, el Museu Urbà de la Ciutat de Castelló. El públic entra per la plaça Tetuán i es troba amb les escales que baixen fins a les galeries on s'han preparat diversos panells informatius, audiovisuals i fins i tot zones amb maniquís que mostren com es vivia en el refugi durant els atacs aeris.

El visitant pot sentir l'ambient que es vivia en aquestes instal·lacions en les quals s'amuntegaven els castellonencs esperant que els avions s'allunyessin del centre de la ciutat i les bombes deixessin de colpejar els carrers de Castelló. Un àudio amb les alarmes antiaèries i el so dels avions sobrevolant Castelló donen la benvinguda al visitant. A més hi ha un audiovisual que es projecta directament sobre una de les parets de la gal·leria que mostra testimonis de castellonencs i castellonenques que van utilitzar aquest refugi.

El Refugi Antiaeri de la Plaça Tetuàn està obert de dimarts a diumenge, amb horari de 16.00 a 19.00 hores de dimarts a dissabte i els diumenges de 10.00 a 14.00 hores, per tant no el varem poder visitar … però queda pendent per la propera

Minerva paranoica.

Autor: Miquel Navarro.

Any: 1989.

Ubicació: Plaça Tetuán.

Castelló disposa en el seu mapa urbà d'una peça del reconegut escultor valencià Miquel Navarro, Premi Nacional d'Arts Plàstiques i acadèmic de Belles Arts de San Fernando de Madrid. D’acer pintat la Minerva (Atenea per als grecs) de Navarro té unes dimensions de 17 x 2,5 x 2,50 metres i està considerada una de les escultures a gran escala més representatives del creador. La deessa convertida en tòtem gegantí porta alguns dels seus atributs associats com la llança.

Plaça de la Independència. Casa de les Cigonyes, L'edifici de "Les Cigonyes", potser és el més destacat del seu entorn pel seu llenguatge colorista de tipus modernista. Construït en 1912, s'atribueix a l'arquitecte castellonenc Godofredo Ros de Ursinos

La Farola es de l’any 1929, va ser construïda per l’arquitecte Maristany sobre el lloc de la coronació de la imatge la la Patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Lledó.

El barri marítim de Castelló de la Plana, El Grau, suposa la porta al mar i està situat a tan sols quatre quilòmetres del centre de la ciutat.

En aquest emplaçament es va ubicar l’antic far de Castelló, que va ser substituït per un més modern i eficient. El far queda com un homenatge al passat i al present marítim del Grau.

Tardes de verano.

Autor: Enrique Gimeno.

Any: 2003.

Ubicació: Port Azahar.

L’escultura és una donació del Grup UBE a l’Autoritat Portuària de Castelló en el seu centenari. Pròxim i de fàcil lectura resulta aquest conjunt escultòric inspirat en els jocs infantils. Tres xiquets passen les llargues vesprades d'estiu capficats en jocs a l’aire lliure. El motiu triat per Enrique Gimeno és un joc popular paregut al xurro, mediamanga, mangotero o al cavallet on es mostra la destresa en el salt de cadascun dels participants.

L’Edifici Morú, construït a principis de segle XX, pren el seu nom de l’estil aràbic de la seua arquitectura i acabaments. La seua funció ha variat molt al llarg dels anys, sempre relacionada amb l’activitat portuària.

En l’actualitat part de les seues dependències acullen la seu de la Fundació PortCastelló, mentre la part diàfana i més àmplia es destina a activitats públiques: exposicions artístiques, jornades, cursos d'estiu de la Universitat Jaume I i presentacions.

Rallador o El Grau a l’home rallador.

Autor: José Miguel Mas Valls.

Any: 2002.

Ubicació: Passeig Buenavista.

L’escultor del Grau recorre una vegada més a l’estatuària figurativa i costumista on la lectura es torna molt evident. El personatge masculí amb els peus nus és un pescador de rall. El seu ofici consistia a introduir-se en el mar fins a mig cos per a poder llançar el rall amb què capturar el peix. Recordar que el rall és una xarxa circular revestida de ploms per tot el seu perímetre i sostinguda pel centre a través duna corda.

Escultura Sol a un edifici al Grao, de Joan Ripollés.

Castelló -1-

Castelló. No puc dir quantes vegades hem estat a Castelló, a la província, però mai havíem estat a la capital i per fí, tornant de Ciudad Real, sense preparar, una de les nostres improvisacions que tant ens agraden …. Decidim fer parada per conèixer una mica la ciutat. Us presento el Pont Segle XXI

A prop de l'hotel tenim la plaça de bous. Castelló és un museu al carrer, ... 

Incorporada a la fatxada neomudèjar de la Plaça de Bous de Castelló destaca l'al·legoria taurina de l’escultor José Viciano en l’interior d'un medalló. La peça consistix en un cap de bou escortat amb estocs, divises en els flancs i la resta d'utensilis del toreig sobre l’acabament dels finestrals. De bronze el seu color fosc contrasta fortament amb l’aparell de rajola cara vista que cobrix quasi per complet el cós castellonenc.

Arenillas

Davant de la Porta Gran de la Plaça de ens trobem amb l’escultura de bronze que l’Associació de la Premsa Taurina va encarregar a l’escultora Maite Saura. La peça donada a Castelló ret homenatge a José María Iglesias, més conegut com a Arenillas, considerat un dels crítics i cronistes taurins més rellevants de la capital de La Plana i a un altre dels crítics taurins, Paco Pascual. La peça recrea al periodista prenent apunts al costat de la seua inseparable càmera. Any 2003

Davant del Parc Ribalta, l’antiga estació de trens de Castelló

Monument al bou brau encarregat per la Unió d'aficionats La Puntilla al creador sevillà Melchol Zapata i finançat per la Federació Taurina, Ajuntament de Castelló, Diputació i entitats privades. La primera cosa que sorprèn d'aquesta peça és el seu port imponent, no en va estem davant d'un bou brau en plena devesa i no a la plaça a punt de ser sacrificat. L’escultura està realitzada en ferro oxidat amb grosses planxes que oscil·len entre els 10, 20 i 30 mil·límetres, segons un estudiat joc de volums. El seu pes supera els 5.000 quilos. Any 2008

El Parc Ribalta, una de les zones més representatives de la ciutat.

Venus.

Autor: José Ruiz Correa.

Any: 1996.

Ubicació: Parc Ribalta (estany).

Sobre el llit d'aigua que dibuixa l’estany del parc Ribalta s’alça aquesta escultura femenina, deessa de l’amor i la bellesa. L’obra de l’escultor argentí Correa substituïx una altra Venus eixint del bany de tall neoclàssic d’Antonio Cánova, regal de la ciutat de València, i que va ser decapitada en una acció vandàlica. L’actual Venus porta en la seua mà dreta una cistella de fruites i descansa sobre el pedestal de l’antiga. En el seu port dreçat de formes marcades està latent la sensualitat de la deessa. Us mostrem la foto no habitual, l'esquena de la Venus 

Historias de viandantes.

Autor: Blas Jovells Igual.

Any: 2005.

Ubicació: Passeig de Morella (amb Avinguda Barcelona).

L’arquitecte municipal de Castelló va adoptar una solució estètica per a una zona de la ciutat on es conservaven, testimonialment, algunes de les columnes de ferro colat pintades de negre i col·locades en les marquesines de l’andana de l’antiga estació de ferrocarril. A manera de bosc, i sobre una trama regular, Jovells va embolicar aquestes 8 columnes amb 17 nous tòtems de ferro de secció quadrada pintats de colors verd, groc i roig, a diferents altures per a crear volums, igual que les antigues columnes de fosa.

A la plaça l'Hort dels Corders, que va ser escenari de la florent indústria del cànem s'instal·là una escultura homenatge als protagonistes d'aquest ofici perdut.

Els ‘menaors’ solien ser xiquets que donaven voltes a la roda mentre que d'altres confeccionaven les sogues.

L’escultura té en la seua base dos personatges, el menaor i el filaor, elaborats en bronze i units per fils d'aigua que recorden les cordes.

Homenatge al filaor i menaor o Les cordeliers.

Autor: Juan Ripollés.

Any: 2002.

Ubicació: Plaça Hort dels Corders.

Sobre aquests una estructura gegantina en fibra de vidre de colors cridaners coronada per diversos braços amb mans esteses.

A l’Avinguda Jaume I, el Tram. Troleibús de trànsit ràpid que circula per la ciutat. El mecanisme de funcionament del troleibús es compon mitjançant un sistema de captació de tensió per doble trole, i un lector-guia, format per unes línies blanques pintades en l'asfalt i una càmera situada a la part alta del parabrisa del vehicle, que segueix aquestes marques. És conduït per un conductor des del seu interior, té completa preferència de pas en totes les interseccions regulades per semàfor, i una velocitat màxima de 75 km/h. El primer tram acabat va entrar en funcionament el 25 de juny de 2008.

Des del 20 de desembre de 2014 està operativa la línia 1 al complet, que uneix la Universitat Jaume I amb el Grau. I que nosaltres varem recorrer gairebé en la seva totalitat, amb la nostra guia especial …

Rey don Jaime.

Autor: José Viciano.

Any: 1897.

Ubicació: Avinguda Rei En Jaume.

L’insigne escultor castellonenc firma aquesta obra dedicada al monarca el regnat del qual està lligat per sempre a la ciutat de Castelló i a les seues festes fundacionals. El rei conqueridor abillat amb la cimera del drac alat, l’espasa i l’escut allarga el seu braç per a entregar amb solemnitat el privilegi de trasllat i fundació de la vila. L’imponent pedestal i la planificació del lloc on ubicar l’escultura són obra de l’arquitecte municipal Godofredo Ros de Ursinos i sufragats per l’arxipreste Juan Cardona Vives.

Mano de pilotari o Narcís.

Autor: Manolo Boix.

Any: 1992.

Ubicació: Carrer Colón.

La pilota valenciana inspira la plàstica d'aquest creador Premi Nacional d'Arts Plàstiques que es reconeix un enamorat d'aquest esport. L’escultura de bronze recrea la mà del jugador sostenint la pilota i sorgint d'un element aquós que li permet crear bells efectes òptics gràcies al reflex de l’aigua. La preparació de les mans per part dels jugadors de pilota és un ritual que, a més d'exercir la protecció evident de la part més fràgil, també implica un moment de concentració previ al joc.

Ens ha arribat la guia, iniciem la ruta esmorzant a la Pastisseria Sant Vicent.

Carrer Ruiz Zorrilla

“Palacio de Francisco Tirado”.La remodelació d'aquest palau, a càrrec de l’arquitecte castellonenc Franscisco Maristany y Casajuana, al 1923, va donar lloc al Real Antiguo Casino

Aguadora.

Autor: Juan B. Adsuara.

Any: 2002.

Ubicació: Porta del Sol.

La dona, el cànter i l’aigua formen una simbiosi perfecta que ha inspirat la plàstica durant segles. L’escultor castellonenc resol el tema amb una dona de robes senzilles i braços colrats que s’acatxa amb empenta per a sostindre el pitxer d'on brolla alegre i generós el doll d'aigua. Mentrestant, la mirada de la jove pareix perduda en els seus pensaments, lluny d'eixa acció domèstica i rutinària. La peça posa de manifest la qualitat de l’insigne escultor que va gaudir de l’honor de ser director de l’Escola de Belles Arts de San Fernando.

Teatre Principal. Es va inaugurar al 1894 amb la representació de “L’àngel guardià”. En la seua sala va tindre lloc la primera projecció de cinematògraf en 1896

Contrabajo poético.

Autor: Pere Ribera.

Any: 2010.

Ubicació: Teatre Principal.

El Pla d'Embelliment va fer possible la instal·lació de l’escultura de l’autor de la Vall d'Uixó que dóna la benvinguda als espectadors del Teatre Principal de la capital de La Plana. La peça de realisme surrealista està realitzada en acer inoxidable i en acer corten i té unes dimensions de 3,5 x 1,15 x 0,90 metres. Les quatre cordes de l’instrument són d'acer però decorades amb un sistema d'il·luminació led que permet gaudir de la visió nocturna de l’obra.

Quiosc a la Plaça de la Pau

Mural homenatge a la Panderola. La Panderola és el nom que es donà a un tramvia que feia el recorregut des del Grau de Castelló a Onda. El 1882, es féu públic el projecte de construcció d'aquest tramvia, que rebé el nom de l'escarabat panderola, per la seua forma.

A les cinc de la matinada de l'1 d'agost del 1889, la Panderola féu el seu primer recorregut de prova entre Castelló i Almassora; i fou acollida entre vítols dels ciutadans. L'alcalde, prometé, sense que ningú ho esperara, una sèrie de millores urbanístiques: plantació d'arbres pels carrers dels ravals; construcció de fonts a les places, llavadors, abeuradors.... i una albereda-passeig; i finalment, el trasllat del cementeri.

Almassora donà 15.000 pessetes (90,15 euros) a l'empresa de la Panderola per haver fet passar el trajecte pel poble i per establir-hi una estació per a passatgers i mercaderies.

La inauguració oficial tingué lloc el següent 31 d'octubre: el comboi fou rebut pel poble en massa, encapçalat per les autoritats i acompanyats tots per la Banda de Música; i el llançament d'una gran traca.

Al febrer de 1891, la Panderola es cobrà la primera víctima: un home, a qui els metges N'Enrique Beltrán i En Juan Bautista Ballester Bort, li hagueren d'amputar una cama.

Estigué a punt de desaparèixer l'any 1931 quan la companyia abandonà la concessió i se n'havia de fer càrrec l'Estat, però finalment continuà prestant servei. No seria fins a l'1 de setembre de 1963 quan deixaria de fer-ho. L'últim viatge oficial des de Castelló fou a les 21:30 hores del 31 d'agost. La Panderola deixava de donar servei després de 75 anys, un servei pioner i d'incalculable valor per al desenvolupament de la Plana.

Llaurador.

Autor: Octavio Vicent.

Any: 2003.

Ubicació: Plaça de la Pau.

La Caixa Rural Castelló (hui Cajamar) va regalar a la ciutat aquesta escultura costumista instal·lada a la plaça de La Pau amb motiu del primer centenari de l’entitat que data de 1903. La peça és una reproducció a major grandària de l’escultura original de l’escultor valencià Octavio Vicent que custodia la cooperativa. L’elecció del motiu es correspon amb la filosofia de la cooperativa agrícola creada a principis de segle en el marc d’una societat encara molt lligada al camp i a les tradicions.

Homenatje a Castelló.

Autor: Llorens Poy.

Any: 1985.

Ubicació: Plaça Santa Clara.

L’antic convent de monges Clarisses va alliberar un espai en el cor de la ciutat que hui ocupa la plaça de Santa Clara, centre neuràlgic, social i cultural de la vila. En el centre d'aquest paisatge urbà s’alça la gran pedra que va modelar l’escultor vila-realenc Llorens Poy per a cantar les lloances de la ciutat. Aquest homenatge en pedra a Castelló recorda personatges i successos que han marcat la història de la ciutat. Prop de 600 tones de pedra blanca sobre les quals l’escultor cisella 62 figures capitals.

Pintures a la façana del Mercat Central. Exposició “La conciencia del camino” Pintor Nacho Puerto

Casa Consistorial, edifici barroc del s. XVII-XVIII, a la Plaça Major.

Església de Santa Maria la Major. Concatedral.

Ángel Custodio.

Autor: Esteve Edo.

Any: 2002.

Ubicació: Plaça de l'Herba.

L’escultura va formar part d'un projecte expositiu patrocinat per la Fundació Caixa Castelló i que aquesta va regalar a la ciutat. La peça en bronze de l’escultor valencià representa un àngel alat de prop de dos metres amb els braços oberts cap a l’espectador-fidel que acudix al temple o transita pels voltants. La seua fragilitat com a ser eteri i immaterial es potencia per l’ús de línies corbes i l’aparent falta de músculs. El que fóra cofundador del Grup Parpalló ha sigut definit com classicista, humanista, harmònic i ponderat.

Torre campanar independent, l'anomenat Fadrí.

Mercat Central. Façana que dona a la Plaça Major.

Oficina de Turisme, davant del Fadrí.

Maternitat.
Autor: Melchor Zapata.

Any: 2009.

Ubicació: Plaça de l'Herba.

Obra rubricada per l’artista sevillà en homenatge a les mares dadores de vida. Amb dolçor la dona acull en els seus braços al xiquet i li acompanya fins al seu pit desbordant de llet, nèctar de vida amb què s’establix un llaç invisible entre mare i fill. La cama flexionada de la mare li permet a l’artista jugar amb els plecs i vestidures atorgant-li un perfil de tall més expressionista. L’escultura és a més una metàfora del seu mecenes, la Fundació Caixa Castelló, que actua com a protectora i mare de tots els castellonencs.

Llotja del Cànem, edifici construït a principis del segle XVII, amb reformes del XIX

La Universitat Jaume I va adquirir i restaurar la Llotja del Cànem entre 2005 i 2007, convertint-la en un espai públic per a ús i gaudi de tots els ciutadans i ciutadanes de Castelló.

El pintor de calle.

Autor: Carlos Vento.

Any: 2009.

Ubicació: Carrer Arxipreste Balaguer.

L’escultura de Vento és un tribut post mortem al castellonenc Juan José Salas, pintor aficionat la silueta del qual, cavallet al rest, formava part dels escenaris urbans de la ciutat, especialment en les proximitats de la plaça Major. A l’ombra del llenç petri de la Cocatedral el pintor de somriure franc fixa la seua mirada de concentració en el quadro mentre els seus dits es mouen àgils pel llenç. La peça de bronze a la cera perduda té el segell realista que imprimix l’autor donostiarra a tota la seua estatuària.